La flama de la Rosa

Les petites històries són les grans històries. Fa més de trenta anys, i perquè havia de ser així, que un grup de veïns d'Arenys de Mar vinculats a l'excursionisme estan agermanats amb Sant Salvador de Bianya, un dels pobles del municipi de la Vall de Bianya. Mai no els ha calgut formalitzar l'agermanament. La complicitat surt del cor i de la bona voluntat que va tenir fa més de tres dècades la Comissió de la Flama del Canigó del municipi del Maresme.

El 1984 ells van ser els primers a obtenir els permisos pertinents per anar a encendre la foguera de la nit de Sant Joan al cim del Canigó. Van baixar la flama corrent fins al municipi. Quan passaven per Sant Salvador van adonar-se que un home els perseguia amb una mena de bastó que, un cop els va encalçar, va resultar ser un ciri. Els va demanar poder encendre'l amb la flama del Canigó per estalviar-se d'anar a buscar-la a Olot. Des que va morir el seu fill Joan, duia aquesta flama fins al cementiri per recordar-lo.

Els de la comissió de la Flama del Canigó d'Arenys de Mar es trobaven cada any amb l'home que els esperava a la figuera monumental que hi havia a peu de carretera al sector de l'hostal. Un any, però, en comptes d'ell, hi havia una dona, la Rosa Ventolà, que els va explicar que el vellet havia mort i que ara ella recolliria la flama. A més, els esperava, i així ho va fer durant anys, amb galetes i begudes perquè fessin un petit avituallament per recuperar les forces.

Després, va venir un període de set anys en què a sota la figuera ja no hi havia la Rosa. Les primeres vegades no en van fer cas –Sant Salvador és un poble petit i rural, d'on van marxar la majoria d'habitants cap a poblacions més grans i amb més serveis, sobretot quan es van obrir els túnels del Capsacosta–, però en les següents van poder comprovar una cosa que es temien: la Rosa també havia mort.

Per això, i en no tenir notícia de cap familiar seu, van decidir instal·lar una placa per recordar-la a la seva làpida del cementiri de Sant Salvador i hi van deixar un número de telèfon de contacte. I és així com van aconseguir que els fills de la Rosa Ventolà es posessin en contacte amb la Comissió de la Flama del Canigó per comunicar-los que no coneixien aquesta història, però que, a partir d'aquell moment, la continuarien ells, tot i que cada any s'han de desplaçar des de Girona fins a Sant Salvador.

Cada any, doncs, quan els de la Comissió de la Flama del Canigó passen per Sant Salvador, fan parada sota la figuera, on els esperen els descendents de la Rosa. I com que ara les històries s'escampen més fàcilment, hi ha moltes persones, entre les quals hi ha una comitiva de l'Ajuntament de la Vall de Bianya, que s'afegeixen a la petita cercavila que, amb gralles i estelades, es fa fins al cementiri per deixar la flama davant de la làpida de la Rosa Ventolà. Petites històries, doncs, que es converteixen en importants.
 

 Font: El Punt
 
 Dia: 03/07/2016

 

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis segons les seves preferències de navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí.

Accepto